KANIKROSS

KANIKROSS

SECCIÓ KANIKROSS

Activitats de la secció KANIKROSS de AEMdeKP

04 de març del 2014 VI CURSA CANICROS - PUIGVERD -

LES NOSTRES SORTIDESPosted by comunicació AEMdeKP 05 Mar, 2015 23:11:23
El passat diumenge dia 2 de març, a les 8 del matí, a la plaça Jacint Verdaguer (plaça del Tall de Conill pels vilatans capelladins) l’Eduard, el Bop, Jo mateix i la Txeta vàrem pujar-nos al cotxe per començar un viatge de 100Km fins a Puigverd (Lleida). Allà feien el canicross Cotècnica Màxima, una prova esportiva de 10Km amb un desnivell positiu d’uns 150m, per gaudir corrent amb els nostres companys peluts.
Com sempre passa en aquestes situacions, gaudírem d’un viatge d’una hora aproximadament per xerrar, comentar i explicar-nos vivències, experiències i aventures per tal de distreure les nostres ments dels nervis inevitables previs a una cursa. D’aquesta manera el viatge es va fer molt agradable i profitós (sobre tot per part meva), l’Edu em va donar alguna classe magistral dels petits detalls que poden ajudar a fer una cursa més agradable (hidratació, alimentació, tècnica,...). Paral•lelament el Bop i la Txeta descansaven en silenci dins el transportí, possiblement comunicant-se amb llenguatges imperceptibles pels nostres sentits tant poc “evolucionats”.
Un cop a lloc, començàrem per encaminar-nos cap a la carpa de Maxima, on hi havia el veterinari per comprovar la salut dels nostres companys, passar el lector de microxips per verificar la identitat i per últim fer una marca amb un colorant un cop passat el reconeixement sanitari.
Un cop el Bop i la Txeta foren “marcats” com si d’un xai sanejat es tractés, començarem a passejar tots quatre per tot el recinte esportiu on hi havia la màxima activitat i l’arc d’arribada de les diferents disciplines esportives que es realitzaven.
Així doncs vam presenciar les curses infantils, les sortides del cross de 6km i del de 10km. Tot això només va servir per incrementar el meu estat nerviós, els dubtes venien al cap amb tanta facilitat que feien trontollar la serenitat. Per sort, el temps va passar i de cop ja es van fer les 11. Tots els participants del canicross ens vàrem situar darrere de l’arc de sortida, esperant la bocinada que ens faria arrancar l’asfalt com si de sobreviure es tractés.
“Bocinada i sortida molt ràpida, els nervis son a flor de pell, gossos que es creuen, línies que s’enreden, mossegada a l’aire per l’esquerre, crits per tot arreu, espectadors efusius que enriqueixen la contaminació acústica del moment,...
Ja ha començat el moment del tot o res, l’Edu i el Bop els perden ràpidament, han començat molt forts, la Txeta m’estiva amb totes les seves forces per tal de no perdre el seu company pelut i alhora preocupada per tots aquells quadrúpedes que estan compartint aquest moment però que ella no coneix i fan aparèixer totes les seves pors i temors. Salvem la situació retirant-nos a ritme constant però còmode a la banda dreta del recorregut, deixant així espai suficient per que cada equip trobi el seu espai. Per desgràcia per mi, el dia ha millorat, la boira ha escampat i el sol fa acte de presència escalfant l’ambient. La samarreta tèrmica que porto ara em fa molta nosa, però ja és tard per fer canvis.
Passem un kilòmetre i mig sobre ferm asfaltat, la major part d’aquest per dins el poble, passada aquesta distància entrem al que serà el sòl que ens acompanyarà tot el recorregut, o sigui pista de terra i pedres fins al final. El recorregut és poc exigent, planejant fins al kilòmetre 4 on trobem la primera pujada que la salvem amb molta comoditat, tornem a planejar mig kilòmetre més i comencem a enfilar la part considerada més dura de tota la cursa fins a coronar el turó. Arribem a fer el cim amb certa fatiga, deixo a la Txeta beure aigua i refer-se una mica ja que ho te ben merescut, ha estat tibant de la línia com una campiona, esforçant-se més a cada passa que donàvem. Hem aconseguit avançar molts corredors que han estat derrotats pels graus d’inclinació o be traïts pels seus pensaments.
Ara toca baixar, potser una de les pitjors parts per mi, la meva inseguretat i certes complicacions als genolls més l’energia de la Txeta em fan adoptar una posició molt conservadora. Darrere meu s’apropen alguns dels corredors que havíem aconseguit avançar durant l’ascens, comencem el típic joc de avançaments a l’estil de les pel•lícules de persecució americanes. Finalment a 1,5km de finalitzar, decideixo anar a totes i no deixar que passi cap dels corredors que anem a un ritme similar per davant meu, així doncs comencem una escapada en solitari que de ben segur afebleix les ments dels que anaven amb nosaltres, en un instant arribem a la meta, un canvi de colors ens meravellen, i es que tanta estona corrent per sobre de terres marronoses i àrides contrasten molt amb el terra verd de la gespa del camp de futbol on hi ha l’arc d’arribada; les ovacions ens fan aparèixer els sentiments i passem la línia de meta amb un gran somriure, JA HEM ARRIBAT!
L’Edu i el Bop ens venen a buscar, l’Edu amb el somriure a la cara ens felicita per la cursa, però el millor està per arribar, ell i el Bop han fet una molt bona cursa, fent nº 1 de podi per categoria veterà A. Una cursa, una experiència i una vivència difícilment oblidable per tots quatre, un matí genial!”
Així doncs ens vam esperar al moment màgic de pujar al podi, l’Edu i el Bop se’l tenien ben merescut i suat. MOLTES FELICITATS!
De tornada a Capellades, les converses eren totalment diferents a les d’abans, ara la gran majoria de comentaris estaven relacionats amb la cursa i les vivències en cursa. Alhora, fent us de les noves tecnologies, ens vàrem assabentar que un altre tàndem de l’equip també van fer un podi, si, el Toni i la Tres van pujar al primer del podi per categoria en el canicross de Cercs.
Aquí us deixo aquestes paraules que mostren la felicitat i alegria personal i d’equip viscudes en terres lleidatanes!


Fill in only if you are not real





The following XHTML tags are allowed: <b>, <br/>, <em>, <i>, <strong>, <u>. CSS styles and Javascript are not permitted.