KANIKROSS

KANIKROSS

SECCIÓ KANIKROSS

Activitats de la secció KANIKROSS de AEMdeKP

10 de febrer del 2013 CANICROSS Vallbona d’Anoia

LES NOSTRES SORTIDESPosted by comunicació AEMdeKP 05 Mar, 2015 23:02:28
Sona el despertador, aixeco el cap, miro al Xavi... és diumenge... potser avui sortirem a córrer junts, però...
Estem al cotxe i no sé on anem, però a córrer crec que no ja que anem tota la família junta. El cotxe es para i obren una porta, m’arriben moltes olors, i entre totes me n’adono que els meus companys de camins son a la vora. S’obre el maleter, em corden la corretja de passeig al collar i faig un bot, quina il•lusió, al carrer hi ha la Tres, el Bop, el Pic i la Nike, tots enganxats amb les corretges de córrer amb els seus respectius bípedes (el Toni, l’Eduard, el Jordi i la Sònia).
L’olor de l’entorn se’m fa familiar i, fent una mica de memòria recordo que passàrem per aquesta zona farà uns 15 dies tot investigant el recorregut d’un canicross; ara lligo caps, avui és diumenge 10 de febrer, el gran dia! el debut per la majoria dels meus companys en una cursa.
Tinc un garbuix d’emocions, alegria, excitació, nerviosisme, etc. i puc notar que la compartim la majoria dels presents, a diferència però, tinc un sentiment de tristor i ràbia pel fet de no poder participar-hi , serà qüestió de tenir paciència i esperar que acompleixi l’any.
Anem tots cap a l’arc de sortida, em creuo amb musells llargs i curts, cues esponjoses i d’altres fines com un llapis, potes infinites i d’altres ridícules, mirades nervioses i de profundes, i, es que està ple de cans com jo, 46 dels quals estan inscrits i sortiran a divertir-se arrossegant als seus companys humans, traçant un recorregut de 5km per Vallbona d’Anoia i els seus voltants.
Sonen les 10 del matí, els meus amics ja fa unes 2 hores que estan a Vallbona per passar les revisions oportunes i agafar els dorsals, però ja ha arribat el gran moment. Es van preparant els grups de sortida, suposo que per evitar possibles embolics i accidents, la organització ha decidit que donaran sortida a grups de 6 a intervals de 3 minuts. Els primers de la nostra colla son el Bop i la Tres amb l’Eduard i el Toni a remolc. Jo me’ls miro des d’uns metres més enllà on podré veure com surten en direcció a mi, estan encaixonats en una mena de carrils on no poden veure’s entre ells, a banda i banda tenen a altres col•legues. Des de la meva posició, però, puc veure la cara de tots els corredors on els hi puc llegir nervis, preocupació i sobre tot, molta incertesa. D e sobte, uns sons trenquen les distraccions i carreguen l’atmosfera de tensió, és el compte enrere, els humans ara se’ls nota més nerviosos i concentrats que mai, fins que arrenquen tots a córrer. La Tres intenta sense èxit anar cap a l’esquerra en busca del Bop, el Bop surt disparat endavant, jo me’ls miro tot remenant la cua i esperant que em convidin a jugar a aquest joc de córrer, però, a mida que s’apropen puc llegir a la seva expressió que ha començat un joc privat entre ells i els que porten a l’altre extrem de la línia de tir, no cal que insisteixi a mi no m’hi convidaran.
Ara els toca el torn a la Nike, al Pic i a quatre més que no conec, mentre me’ls miro torno a sentir els sons del compte enrere, arriba de nou el moment de la sortida explosiva. El Pic surt com un coet i es marca un avantatge que anirà en augment durant els pròxims 5 Km. La Nike condueix a la Sònia entremig dels altres corredors, esquivant-los com si fes un eslàlom. No cal dir que torno a sentir-me ignorada, se’ls pot veure concentrats únicament pel que estan fent, CÓRRER!
Les sortides amb altres participants seguiran una bona estona, però anem a un lloc on podrem animar als corredors d’una manera més individualitzada, lluny de la multitud.
Als pocs minuts, d’estar a lloc, ja comencem a veure com s’apropen alguns participants, tinc feina per divisar si es tracta d’algun dels nostres. Per sort els nostres humans s’han posat d’acord i porten el mateix tipus i color de pèl, uuups, vull dir samarreta, això m’ajuda a veure que el Bop i la Tres s’apropen tant ràpid com l’Eduard i el Toni els hi permeten. Els hi fem una ovació escandalosa però ells van a la seva, córrer, córrer i més córrer. Poc després passen el Pic amb el Jordi a remolc, concentrats amb la cursa.
Després passa la Nike amb la Sònia, se les veu còmodes i contentes, la Nike no pot contenir-se i se m’apropa per saludar-me, però això te conseqüències i es fa un embolic amb la línia. Un cop desfet l’embolic re emprenen la cursa.
Van passant corredors, nosaltres els animem igualment, però tornem a l’arc de sortida/arribada per reunir-nos amb els nostres i que ens expliquin les vivències.
A la primera que ens trobem és la Nike, està molt tranquil•la amb els de la seva família, tot esperant que li “caigui” un trosset d’aquell entrepà de botifarra que li han donat a la Sònia. Des d’aquí mateix puc veure la resta de l’equip, tots en algun lloc diferent esperant que els humans deixin de comentar les seves vivències en cursa.
Finalment ens reunim tots, la Tres comenta el contratemps amb un fanal i amb els seus budells, el Pic tant seriós com sempre explica la tècnica que ha fet servir per pujar el corriol tibant del Jordi, el Bop que feia de llebre a la Tres i la Nike com ha avançat a un altre participant,... apa, tothom dient la seva i posant-me el caramel a la boca , menys mal que els bípedes del nostre equip decideixen començar a fer les fotos d’equip, aleshores si que no me n’estic, jo també vull sortir!!!
Acabades del fotografies amb els nostres humans amb les seves samarretes noves, ens quedem expectants a les paraules que van dient per uns altaveus, mirant-nos una tarima una mica estranya amb uns símbols que anomenen números (1,2 i 3). Anem sentint que pels altaveus diuen els noms tant llargs que tenen els humans, i aquests s’hi enfilen agafant al seu company de cursa.
De sobte sentim que criden al Toni, l’homos de la Tres. Els ha agafat per sorpresa i el Toni agafa precipitadament a la Tres i s’enfilen a la tarima, concretament sobre del símbol “3” que després m’expliquen que casualment s’anomena igual que el nom de la meva amiga. Una persona se’ls hi apropa i els hi entrega un obsequi. La raó és que han quedat en 3ª posició de la categoria humana sènior masculí.
Però la tarima, que m’han aclarit que es diu pòdium, no es queda sense que hi pugi un altre del nostre equip, ara li ha tocat a la Nike amb la Sònia, però elles s’enfilen una mica més amunt, concretament sobre el símbol “1” que curiosament conserva certa similitud amb la Nike (estilitzats amb faccions angulades). Igualment s’apropa una persona i els hi entrega un obsequi. En aquest cas han quedat en primera posició de la categoria humana de sènior femení.
Per acabar, gaudim tots junts, peluts i pelats explicant-nos les vivències i somiant amb el proper canicross, pensant amb les sortides que farem,...
Comentaris: Txeta Traduït de la llengua canína al català per Xavi Sànchez i Soler

Les fotos